Per què els objectes transparents són més difícils de veure?
Les barreres SLR funcionen amb un sensor i un reflector oposat. El sensor emet llum cap al reflector i rep la llum reflectida. Si un objecte interromp el feix de llum, el senyal rebut canvia i el sensor canvia.
Els objectes opacs bloquegen clarament el feix de llum. Els materials transparents com el vidre, pel·lícules transparents o envasos plàstics transparents, en canvi, permeten que una gran part de la llum passi. Per tant, l’atenuació del senyal és molt més baixa. Per tant, una barrera estàndard de SLR potser no pot distingir de manera fiable l’objecte del camí lliure de la llum.
Quina diferència hi ha entre P1KL013 i P1KK003?
Per a la comparació, s’utilitzen dues barreres SLR de llum vermella en un disseny idèntic d’1K. La P1KL013 universalment aplicable té òptiques de dues lents i és adequada per a la detecció fiable d’objectes opacs. La P1KK003 , en canvi, va ser dissenyada per a objectes transparents i vidre transparent i funciona amb òptiques d’una sola lent.
En òptiques de dues lents, la llum emesa i la llum que retorna del reflector es guien sobre àrees òptiques separades. Les òptiques d’una sola lent del P1KK003 agrupen el camí de transmissió i recepció en una òptica comuna. En conjunt amb l’avaluació del senyal adaptada a materials transparents, fins i tot petits canvis en la llum retornada es poden detectar de manera fiable.
Què mostra la comparació directa?
En la configuració experimental, un peluix primer es mou pel feix de llum. Com que l’objecte és opac, tant el P1KL013 com el P1KK003 detecten la interrupció de manera fiable.
A continuació, es comprova l’embalatge transparent de la joguina de peluix. Només atenua lleugerament la llum. La barrera universal de la SLR P1KL013 no detecta aquest canvi de manera fiable. La P1KK003 dissenyada per a objectes transparents, en canvi, commuta de manera fiable.
La comparació ho deixa clar:
No és només el principi funcional de la barrera SLR el que determina, sinó també el disseny òptic i l’ajust del sensor al material a detectar.
Quan és quina barrera SLR la millor opció?
El P1KL013 és adequat per a aplicacions en què es detecten principalment objectes opacs. Aquests inclouen, per exemple, components, contenidors o embalatges que interrompen significativament el feix de llum.
Si es detecten objectes transparents o alterns transparents i opacs, el P1KK003 és la variant adequada. Permet la detecció fiable de pel·lícules transparents, envasos de plàstic transparent i objectes de vidre, però també detecta objectes opacs. Això significa que també es pot utilitzar quan es processen productes amb propietats òptiques diferents en el mateix sistema.
Canvi fàcil quan els requisits canvien
Ambdues barreres SLR formen part del disseny 1K de Wenglor i tenen les mateixes dimensions de carcassa. Si els requisits d’una aplicació canvien, per exemple perquè en el futur s’ha de detectar un embalatge transparent en lloc d’un embalatge opac, un P1KL pot ser simplement substituït per un P1KK. No cal adaptar el suport existent.
Un estàndard, moltes possibilitats
P1KL013 i P1KK003 formen part del disseny 1K de Wenglor. Les dimensions uniformes de la carcassa i els punts de muntatge permeten canviar entre diferents variants de sensors sense haver d’ajustar l’espai d’instal·lació disponible.
En ambdues variants, la configuració també es realitza segons el mateix principi mitjançant un potenciòmetre amb un tornavís. Això significa que el concepte de funcionament es manté inalterat quan es canvia de sensor.
Conclusió
Una barrera universal per a SLR és l’opció adequada per a moltes aplicacions estàndard amb objectes opacs. Tanmateix, els materials transparents imposen exigències especials en òptica i avaluació de senyals a causa de la seva alta transmissió de llum. El P1KK003 amb òptica d’una sola lent està dissenyat per detectar de manera fiable fins i tot l’atenuació de baixa llum causada per l’embalatge transparent, pel·lícules o vidre. El disseny i funcionament idèntics de les dues variants de sensors també faciliten el canvi si les propietats òptiques dels objectes a detectar canvien.
